Activitat 4: Mapa Conceptual

Activitat 4: Disseny

a.     Títol de l’activitat

Volem jugar a bàsquet

b.     Descripció dels agents personals

Aprenents: alumnat de 6è de primària, la classe està formada per 17 alumnes entre nois i noies.

Mediador: Iván Ortiz (mestre de E.F. i psicopedagog)

Tecnologia mediadora: l’activitat es durà a terme a l’aula d’informàtica amb els ordinadors, utilitzant els diferents buscadors (google, yahoo i bing) i la creació amb l’ajuda del mediador d’una wiki a wikispaces. A més s’utilitzarà el projector per fer una exposició del treball.

c.     Descripció del problema de partença,

Aquest projecte escollit pels alumnes te la finalitat d’iniciar-se a la pràctica esportiva del basquet, però com tot esport comporta uns aprenentatges.

Aquest aprenentatges estan lligats a unes accions tècniques i al coneixement d’unes regles prefixades (per una entitat que s’encarrega de regular-les) i conegudes per totes les persones que practiquen aquest esport.

Per realitzar aquest projecte ens recolzarem en les TIC’s, ja que ens permet accedir a la informació d’una forma ràpida. També ens interessa que l’alumnat sigui conscient de l’ús de la tecnologia per a buscar informació de qualsevol indole, en aquest cas E.F. i concretament el bàsquet.

Segons la estructuració de Jonassen, l’estructura del problema clara, ben estructurat i d’un objectiu concret proposat pels aprenents

d.     Manera com sorgeix o com es planteja el problema

A les sessions d’E.F. de cicle superior es comença a realitzar iniciació esportiva, que consisteix en introduir un esport durant un temps a l’escola. Per la qual cosa els alumnes al principi de curs omplin una fitxa dels diferents esport que voldrien fer a l’escola i que no practiquen fora de l’escola com activitats extraescolars. Un d’aquests esports va ser el bàsquet. Els alumnes van decidir que volien començar a realitzar aquest esport en les sessions esportives. Pot ser que el problema de jugar al bàsquet no sorgeixi a les seves vides quotidianes, però si indirectament la importància de l’activitat física, i per tant conscienciar als alumnes dels beneficis que suposa l’esport, i més en l’actualitat amb el “sedentarisme tecnològic”.

Per es donin compte de la importància de la tècnica fonamental del bàsquet i les seves regles bàsiques, el primer dia a la sessió d’E.F. els deixaré jugar sense donar cap tipus d’explicació, només els deixaré una pilota i començaren a jugar un “partit”.

e.     Context de l’activitat.

Aquest projecte és durà a terme a una escola pública de Catalunya, concretament a una escola de la ciutat de l’Hospitalet. Aquest projecte es treballarà a les sessions d’E.F. amb els alumnes de 6è de primària.

L’escola està a un barri de alt grau d’exclusió social, molts dels alumnes són immigrants i gaire bé totes les famílies són de nivell socio-econòmic mig/baix.

Aquest projecte es realitzarà a l’aula d’informàtica, l’aula ordinària i a la pista poliesportiva.

f.     Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents

Aquest grup de 6è és molt heterogeni, hi ha molta diferència entre els diferents alumnes.

És un grup poc cohesionat, ja que hi ha diferents grups entre ells, però normalment no sorgeixen conflictes entre els diferents grups. En general és una classe que es mostra poc motivada de cara als aprenentatges, encara que molts alumnes tenen bones actituds cognitives. A nivell físic comencen la pubertat, on aquest canvi es veu molt més accentuat en les nois.

L’alumnat de 6è està en el canvi entre l’estadi d’operacions concretes i l’estadi de les operacions formals, teoria desenvolupada per Piaget, per la qual cosa el seu egocentrisme va disminuint i es poden treballar millor les activitats col·laboratives. Comences a desenvolupar un pensament abstracte del món, que les permet imaginar-se coses que mai amb vist amb major claredat.

A més aquesta estadi d’operacions concretes els infants comencen a introduir regles als jocs, per això és el període adequat per fer la introducció als esports, ja que els esports són jocs altament reglats. 

g.     Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.

Segons el D142/2007 a l’etapa d’educació primària s’han de treballar les competències bàsiques. L’àrea d’E.F. no està relacionada directament amb ninguna competència bàsica, però durant els transcurs d’aquest projecte es treballaran les competències:

-         Competència comunicativa lingüística i audiovisual: es treballarà la comprensió de la informació que ens arribarà des dels diferents mitjans (visual i auditiu) i expressar-la correctament.

-         Tractament de la informació i competència digital: es treballarà la recerca d’informació a través de l’ordinador i seleccionar la informació valida i que ens permetrà crear uns aprenentatges.

-         Competència matemàtica: es treballarà indirectament les distàncies i les mesures.

-         Aprendre a aprendre: es permetrà adquirir coneixements conceptuals, però també procedimentals de com buscar informació i que ens serviran al llarg dels futurs aprenentatges

-         Autonomia i iniciativa personal: es treballarà la gestió dels recursos temps i organització.

-         Competència coneixement i interacció amb el món físic: ja que aquest projecte es desenvolupa dintre d’un espai físic com es l’escola i les diferents instal·lacions escolars.

-         Competència social i ciutadana: aquesta competència és una de les més vinculades a l’E.F. ja que es veuen reflectits les relacions socials i les interaccions entre els diferents membres de la classe. Per tant es permetrà treballar el companyerisme, la solidaritat, el treball col·laboratiu.

h.     Continguts.

Conceptuals:

-         Tècnica bàsica del bàsquet

-         Regles bàsiques del bàsquet

-         El cos

-         Cercar informació

Procedimentals:

-         aplicació de la tècnica bàsica del basquet

-         aplicació de les regles

-         utilització adequada dels mitjans informàtics.

-         Utilització del seu cos davant de les diferents accions del bàsquet

Actitudinals:

-         Participació i interès per l’activitat.

-         Respecte de les instal·lacions i materials escolar

-         Respectes de les regles del bàsquet

-         Respecte a les demés persones i les seves dificultats

i.     Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions

-         Escollir l’esport

-         Jugar un partit de bàsquet

-         Parlar sobre les situacions que s’han donat, la necessitat de saber les regles, d’usar una tècnica correcta

-         Planificació de les activitats a realitzar cada parella de treball

-         Recerca d’informació i selecció de la informació corresponent

-         Anàlisi de la informació i elaboració de l’apartat de treball.

-         Exposició teòrica a la resta dels companys de les diferents parts del treball

-         Exposició practica dels exercicis tècnics elaborats amb l’ajuda del mestre (si cal)

-         Revisió dels conceptes treballats i creació de la wiki

-         Exercicis i jocs variats de bàsquet al pati

-         Partit de bàsquet

j.     Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura

El projecte està basat en el principi d’aprenentatge significatiu, aquest aprenentatges proposats per David Ausubel, on el docent crea un entorn d’aprenentatge on l’alumnat entenc el que està aprenent. A més aquests aprenentatges adquirits han de servir per a les noves situacions d’aprenentatge que es donen al llarg de la vida de l’alumnat.

Per altra banda el projecte també es basarà en l’aprenentatge constructivista, que considera l’aprenentatge com un procés de construcció interna, es a dir una reorganització d’estructures cognitives internes preexistents que es van modificant amb els nous aprenentatges adquirits. L’aprenentatge constructiu necessita que el docent sigui un guia del procés d’aprenentatge i no assumeixi el rol d’expert.

Per la qual per a desenvolupar el projecte, es fa necessari els principis de l’aprenentatge col·laboratiu proposat per Lucero que són: interdependència del grup, interacció, contribució individual i habilitats personals i de grup

Per aquestes raons el treball per projectes està en consonància amb els aprenentatges significatius, constructiu i col·laboratiu.

Per finalitzar també haurem de tenir en compte la solució de problemes proposada por Jonassen, que en dius que trobar la solució a un problema es descobrir el que desconeixem

k.     Procediments i criteris d’avaluació.

Per realitzar l’avaluació en basaré al D142/2007

La segona i tercera activitat, són activitats d’avaluació inicial, ja que els alumnes demostres els seus coneixements de l’esport triat i les seves aptituds per realitzar l’esport escollit.

Avaluació dels aprenentatges:

-         Observació directa de les activitats de recerca a l’aula

-         Observació durant el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge

-         Observació de la activitat final. Partit de bàsquet

Avaluació del projecte:

-         els alumnes:hauran d’omplir un full d’avaluació del projecte.

-         El mestre: omplirà el mateix full d’avaluació

l.     Previsió de temporització

Per a realitzar aquest projecte s’ha calculat una durada de 10 sessions.

Es realitzaran dos sessions setmanals d’una hora cadascuna. 

Activitat 3: Informe de síntesi i mapa conceptual

1. Introducció

Aquest informe tracta sobre la visió que a partir dels coneixements adquirits durant el procés de desenvolupament de l’assignatura de noves tecnologies de la informació, he creat sobre les relacions que hi ha establertes entre ciència, tecnologia, societat i educació. I com, aquestes relacions entre conceptes han evolucionat al llarg d’aquest temps.

Per a desenvolupar aquest informe, sobre les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació, ha estat necessari: en primer lloc, examinar els materials per l’elaboració de l’activitat 2 (debat CTS i aprenentatge); en segon lloc, els productes d’aquesta activitat, debat CTS i la síntesi d’autoavaluació; i per finalitzar, analitzar els conceptes que vaig treballar a l’activitat 1(autoavaluació inicial), sobre tot, el mapa conceptual[1] elaborat sense consultar cap informació, únicament amb els coneixement previs que disposava abans de realitzar aquesta assignatura.

2. Mapes conceptuals

 2.1 Mapa conceptual inicial (M.C.I)

 2.2 Mapa conceptual final (M.C.F)

 2.3 Comparació mapes conceptuals

Una vegada visualitzat els mapes conceptuals, es pot realitzar un anàlisis comparatiu entre els dos mapes creats. Al realitzar la comparació, es veuen els conceptes principals fàcilment (societat, tecnologia, ciència i educació) ja que en tots dos casos estan a la part central del mapa, degut a la seva importància.

Així les diferències més significatives són:

1) Ensenyament, al M.C.F., és una part molt important, passa a ser el centre d’aquest. Ja que al voltant d’aquest concepte gira tot el mapa, ja sigui de forma directa o indirecta. A diferència del M.C.I, que tenia un paper secundari.

2) Educació, al M.C.F, no està relacionada amb cap concepte clau, però la seva relació amb el concepte ensenyament, fa que tingui un paper rellevant dintre del mapa. A diferència del M.C.I, que només es relacionava amb societat i ciència, i eren aquest dos conceptes qui modificaven el concepte d’educació.

3) Tecnologia, al M.C.I, només tenia relacions amb societat i ciència, però a més aquestes relacions eren unidireccionals, ja que tecnologia modificava a la societat, i era una part de la ciència. Al M.C.F, tecnologia té una relació bidireccional amb els dos conceptes, a més d’estar relacionada amb el concepte educació a través del concepte coneixement. 
4) Ciència, al M.C.I estava relacionat amb tecnologia i educació amb relacionsunidireccionals, així s’entenia la tecnologia era una part de la ciència i l’educació canviava en funció de la ciència. A més de no tenir cap relació amb el concepte societat. Al M.C.F, el concepte ciència té relacions bidireccionals amb els conceptes tecnologia i societat, a més d’estar relacionat indirectament amb el concepte educació a través del concepte coneixement.

5) Societat, al M.C.I , es relaciona amb la tecnologia i amb educació de forma unidireccional, i s’entén que una modificació tecnològica afectaria a la societat, però la societat mai afectaria a la tecnologia. El mateix la relació amb educació, la societat modifica la educació, però la educació mai afectaria a la societat. Per contra, al M.C.F. el concepte societat afecta a tecnologia i ciència amb relacions bidireccionals, per la qual cosa, qualsevol modificació alteraria als altres. També es relaciona amb educació de forma indirecta a través de coneixement.

6) Dos conceptes importants per a la pràctica educativa, com són ensenyar i aprendre també tenen més importància en el M.C.F, ja que ara tot procés generat es converteix en coneixement, i aquest coneixement pot alterar la resta dels components del mapa conceptual, a diferència del M.C.I, que només afectava al concepte cultura, i per tant, no hi havia cap tipus de incidència sobre la resta dels conceptes, es a dir, no existia més interaccions i es quedava en la simple adquisició o transmissió de cultura.

Per concloure aquest apartat, s’ha de destacar la importància que rep el concepte de coneixement, ja que qualsevol modificació que es doni en la resta de conceptes principals (ciència, tecnologia, societat o educació) passarà pel concepte coneixement, i per tant repercutirà sobre la resta de conceptes, perquè els conceptes no són entitats aïllades sense relació.

3. Relació entre C-T-S-E (ciència, tecnologia, societat i educació).

Al llarg de l’apart 2.1 i 2.2 es pot veure l’evolució que han sofert les idees que presentava al voltant dels conceptes (ciència, tecnologia, societat i educació) a més de les relacions que s’establien entre ells. A més al punt 2.3 es pot veure gràficament les principals diferències, amb les seves corresponents explicacions, d’aquesta evolució conceptual que he adquirit durant aquesta assignatura. Per la qual cosa, aquest punt tractarà d’explicar i fonamentar els canvis conceptuals que han fet possible la transformació del M.C.I al M.C.F.

Així, és inevitable dir que tots els conceptes estan relacionats entre ells directament, perquè qualsevol alteració d’un dels conceptes no pot passar desapercebuda pels altres, i irremediablement, aquest canvi farà que els altres conceptes també siguin alterats en major o menor mesura, ja que existeix una interrelació entre tots ells.

Per altra banda, també hi ha que destacar les relacions indirectes que s’estableixen entre tots els conceptes a través del concepte coneixement, i és el que li dona sentit a la pràctica educativa, ja que els coneixements que es poden aprendre i que els professionals de l’educació amb de vetllar per a que es puguin ensenyar, es crearà en més coneixement i per la qual cosa es veuran alterats els altres conceptes (ciència, tecnologia i societat).

En primer lloc, no es pot entendre la relació de ciència i tecnologia per separat, ja que la ciència es recolza amb la tecnologia i a l’inrevés, sent quasi impossible discernir quina arriba abans, perquè per a que progressi la ciència, és necessari les tècniques elaborades per la tecnologia, però per a crear els la tecnologia és necessari recolzar-se en les teories elaborades per la ciència, d’aquesta manera es podria comparar amb un dit castellà: “que fue antes el huevo o la gallina”. Es fa molt difícil arribar a la conclusió de que es dona primer, encara que és veritat i segons Price (1963), els grans canvis poden ser deguts a ments inspirades (com poden ser els grans genis de la humanitat). Però aquestes persones són essers excepcionals i no marquen la realitat entre les relacions que s’estableixen entre ciència i tecnologia. Per la qual cosa,  “... la relació entre ciència i tecnologia és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.” (Domènech i Tirado, 2002).

En segon lloc, la relació que s’estableix entre la ciència i la societat, es també molt complexa, ja que la ciència es analitzada per la societat i aquesta va sofrint canvis i evolucionant, però la ciència també s’encarrega d’analitzar les societats i les relacions que s’estableixen entre les diferents societats, ja sigui en marcs temporals o marcs espacials.  Ja que la ciència no es pot analitzar abans o després de fer-la, sinó que és un procés que es va analitzant  per la societat en paral·lel al seu desenvolupament, però la societat també es analitzada contínuament per la ciència, ja sigui en la nostra època i comparant amb altes societats de diferents llocs del planeta, com la comparació de les societats que han hagut al llarg del temps. Per la qual cosa no te sentint esperar a analitzar la societat al finalitzar, perquè l’ésser humà es social per naturalesa, sent impossible analitzar-la una vegada terminada. Per tant, queda reflectit que es un procés contextual el qual la ciència no pot sobreviure sense la societat, però la societat tampoc es pot entendre sense els avanços de la ciència. Així s’ha de tenir en compte que cal segons Pickering (1992) “el  coneixement  científic  s'ha  d'entendre  com  un  producte  social  i, es defensa un enfocament decididament empíric i naturalista, allunyat de l'especulació filosòfica”.

En tercer lloc, la relació entre societat i tecnologia, també és presenta complexa, ja que la tecnologia per a consolidar-se depèn de la societat, perquè serà aquesta qui la utilitza, però la societat, moltes vegades canvia en funció de les noves tecnologies que li siguin facilitadores per la seva vida. Per la qual cosa, la societat no pot donar l’esquena als avanços tecnològics, però la tecnologia ha de tenir en compte el context social on serà utilitzada per a poder mantenir-se i consolidar-se en el temps, ja que sinó es tenen en compte, el més possible es que no es consoliden. Per això “s’ofereix la idea que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta. En conseqüència, no s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta”. (Domènech i Tirado, 2002). Així es pot arribar a la conclusió de que la no sorgeix en un buit social, però la societat també busca mitjans tecnològics per afavorir la seva existència. Per tant, “tota cultura es veu obligada a negociar amb la tecnologia; que ho faci amb intel·ligència o no és una altra qüestió.” (N. Postman, 1994).

Fins aquest moment, he parlat de les relacions que tenen els principals conceptes entre si, però el concepte clau del meu M.C.F. és el concepte Coneixement. El coneixement és la capacitat de les persones en adquirir saberes. Aleshores, aquest concepte es nutreix dels tres conceptes analitzats fins al moment, sent tots una part bàsica i essencial en aquest procés d’adquirir coneixement. Però, i és aquí on entra amb força el concepte d’educació, l’educació compleix un paper fonamental en tot aquest procés de crear coneixement, ja que si és veritat que els coneixements poden canviar la forma de l’educació, a partir de noves metodologies, tècniques d’estudi, nous papers dels docents, ..., l’educació es fonamental per a crear el coneixement. Per tant, educació afecta al concepte coneixement a traves dels procés d’ensenyar o aprendre, que a la seva vegada, el concepte coneixement afectarà a la resta dels conceptes (tecnologia, ciència, societat i educació).

Un exemple de tot el procés de canvi que és dóna en aquest nou model de mapa conceptual, seria la presència de les TIC. Les TIC es poden considerar una creació de la tecnologia a través dels processos d’assaig error i dels sabers teòrics generats per la ciència, creats dintre d’una societat que ha anat analitzant aquest procés i acceptant-ho en la mesura que li resultava útil i interessant. A la mateixa vegada, tot això generava coneixement, que a la seva vegada anava canviant la forma de l’educació, amb la inclusió d’aquest mitjans a les escoles. Però aquest procés de educació tecnològica ha servit per a crear més coneixement i a la seva vegada ampliar el camp de les TIC.

Un punt de vista en aquesta línia, és el aportat per Gates (1995), “la influència de les TIC tindrà diferents repercussions en la societat: un accés a la informació il·limitada per part de tots i en qualsevol moment, una individualització de les accions formatives mitjançant la utilització de multimèdia i programes d’autor, l’extensió i divulgació del coneixement i la investigació entre els docents i els investigadors, la possibilitat que els docents tindran de superar la metodologia expositiva per a centrar-se en la resolució de problemes, una major participació-col·laboració del medi escolar com una comunitat educativa envoltant, i una auto i hétero informació dels professors amb una perspectiva de formació permanent, mitjançant consulta a xarxes de formació.”

A més aquest canvi en l’educació, ens oferirà una diversitat educativa molt gran i variada, facilitant el procés de coneixement, perquè ens permet comunicar-nos, de forma individual o col·lectiva, sincrònica (en el mateix temps) o asincrònica (en temps diferent), i indiferència del lloc on es trobin els agents educatius. Per la qual cosa es permet oferir una elecció personal i individual al respecte de quan, com, a quin ritme i on estudiar. Encara que hem de tenir en compte que aquest procés comportat el mateix temps de planificació i acció educativa, sinó més, per part dels professionals que es dediquen a l’educació.

En conseqüència, si entenem l’educació, com segons Cabero (2014) “sociocultural, que posseeix les característiques bàsiques d’obert, tancat i comunicacional”. Es necessari adaptar-nos als nous mitjans (formador, continguts, objectius, etc). En definitiva, si volem realitzar una acció formativa no n’hi ha prou amb produir materials i posar-los a la seva disposició, també haurem de reflexionar sobre altres mesures: quin nivell formatiu tenen per a interaccionar amb les TIC?, quin tipus de disseny haurem d’utilitzar segons les característiques del grup?, on es portarà a terme l’acció formativa?, etc.

Ja que com he explicat al llarg d’aquest punt, tot canvi que es produeixi al concepte coneixement, repercutirà inevitablement a la resta dels conceptes del mapa conceptual, alterant-los i modificant-los.

4. Bibliografia

• Cabero, J. (2014). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC
• Domènech,  M i Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia  i  societat:  nous  interrogants  per  a  la  psicologia. Barcelona: UOC
• Jonassen, D. (2014). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC

---

[1]Imatge del punt 2.1 d’aquest informe.

Activitat 2: Síntesi, autoavaluació i avaluació de les millores participacions

a) Considero molt important el punt de vista de l'article, de Domènech i Javier Tirado (2002), "Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia", i que el company Miquel Angel Homar en una de les seves aportacions al debat cita, i és la següent frase: "...els qui construeixen artefactes només tenen èxit si a més de considerar les qüestions de caràcter estrictament tècnic, també tenen en compte el context social, econòmic, polític i científic en què aquests ginys estan emmarcats..." (principi de la pàg. 6).
Continuant amb aquest mateix article, "El que ens manté units és el que està més enllà de la nostra carn. Barrejat amb allò que és lingüístic, amb allò polític i ideològic... En altres paraules, allò social no és el que ens manté junts, sinó el que és mantingut. I la tecnologia té un paper primordial en aquest exercici. En definitiva, tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori". Però defensar una postura en qualsevol dels dos extrems (tecnodeterminista o sociodeterminista) davant d'altres psicopedagogs em resultaria molt difícil. Principalment perquè com es diu, societat i tecnologia no poden anar separades.
Encara que estic més a prop de la postura tecnodeterminista, ja que no poden donar l'esquena a les NT (Noves Tecnologies) excusant-nos que a eixa
societat no els aporta res, perquè estem vivint en la societat de la informació i la comunicació. Per la qual cosa des del punt de vista de la psicopedagogia no es pot deixar de treballar per a que tot el món pugui aprendre a utilitzar les TIC's. Perquè arribarà un dia, en que les persones que no tinguin accés a aquestes TIC es quedaran fora de la informació, i així cada vegada hi haurà més fractura entre les diferents societats que hi ha al planeta.
Per finalitzar vull destacar el procés que té qualsevol novetat tecnològica dintre d'una societat. Al principi, es veu como una novetat; més tard, com una opció més; i al final, ho tenim tant interioritzat que passen desapercebuts a la nostra vista.

b) Les meves aportacions han estat a les carpetes Tecnopart (1 intervenció) i Nevera_fracture (2 nternvencions). Aquestes intervencions han estat realitzades en dies diferents, sintetitzant les idees que tenia que defensar (bàndol tecnodeterminista) de forma clara i recolzant les meves aportacions en diferents materials que feien que tingueren fortalesa.
Les aportacions han estat adequades a les diferents propostes proposades pel professor seguint el model d’argument  de Toulmin. I sempre en relació a les intervencions dels companys i basades en els materials d'estudi proposat a l'enunciat de la PAC a l'apartat 2, a més d'utilitzar dos articles que he trobat interessants per defensar la meva postura, com les seqüeles cerebrals de les cesàries programades i Mortalitat materna de l'organització mundial de la salut.

c) Sincerament, crec que entre tots hem realitzat un bon debat i cadascú ha defensat el seu bàndol amb bones argumentacions i contra-argumentacions de les quals personalment he pogut extraure bones idees. Encara que molts dels companys compleixen el model d’argument de Toulmin, m’agradaria destacar la intervenció de laAndrea Pérez (data: 07.10.2014 06:33) i Ainhoa Vilalta (data: 12.10.201411:16)

Activitat 1

Qüestions de desenvolupament breu

1.    ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

El progrés en el coneixement tecnològic i científic actualment són unes de les bases importants en el que es pot sustentar el progrés econòmic i social, però encara aquest progrés en el coneixement tecnològic i científic sigui una de les bases en l’actualitat permetin el progrès econòmic i social no es determinant, i molt menys garanteix aquest progrès.

2.    ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

La fomentació científica és una de les garanties de neutralitat ideològica, però s’ha de considerar altres, ja que la ciencia va evolucionant i alguns coneixements que es donaven com a vertaders amb el temps s’ha demostrat que estaven equivocats o simplement mal plantejats.

3.    Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

No em puc mostrar molt d’acord amb aquesta expressió, perquè sempre he considerat i defensat tant en un sentit com l’altre, que per a aconseguir un al procès d’ensenyament-aprenentatge complet s’ha d’utilitzar els diferents requisits que estan a prop dels nostres alumnes, es a dir, en de suministrar eines als alumnes, per a que desprès ells a la seva vida quotidiana puguin emplear les que millor s’ha dapten a les seves necessitats.

4.    ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Principalment la causa que està produint tots aquest canvis en els darrers anys és la velocitat a la que es pot compartir la informació i que aquesta informació cada vegada arriba més ràpid a totes les parts. Per la qual cosa es pot estudiar i analitzar la informació i extraure moltes més idees.

5.    Defineix en una frase la Tecnologia Edicatova. Digues quin és el seu objecte d’estudi.

Supose que es volia dir Tecnologia Educativa. Per tant, diria que són totes les eines i productes que es poden obtenir d’aquestes eines en benefici de l’educació.

6.    Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.

Transmetre informació pot ser quan el producte ja esta creat arriba al seu destinari i s’està produint una transmissió, per exemple el profesor quan fa una explicació a la classe. Per altra banda, la construcció del coneixement és quan la persona que reb la informació es capaç d’entendre-la i fer-la seva, en aquest moment es quan es construeix el coneixement.

7.    Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Estic d’acord amb aquesta expressió, perquè considere que les persones no vivim aïllades dels diferents contextos, i per tant, quan la persona coneix el seu context el pot utilitzar per a explicar-lo i donar sentit a les idees dels altres.

8.    ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

La veritat que mai m’he plantejat canviar l’entorn de la UOC, ja que em sembla molt còmode com està configurat. Les úniques coses que modifique són els colors de les assignatures, ja que visualment em permet veure al calendari les dades importants i als missatges de resposta que isca el meu nom.

9.    Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts?

Crec disposar dels coneixements previs que el Pla docent indica per a poder seguir l’assignatura, i no tinc cap problema a instal·lar programari al meu ordinador i estic interessat en aprendre més funcions de la web 2.0, perquè considere que és una forma d’ajudar als demés i sobre tot de ser ajudat.

10.  Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __8____

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __9____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10____

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __1___

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __5___

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __2___

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____6___

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5____

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: _____6___

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___6_____

Mapa de conceptes

Insereix en aquest document un mapa de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació que, prèviament, hagis realitzat a llapis i paper (o amb algun programa) i escanejat o fotografiat. El resultat de l’escaneig hauria de ser una imatge i no un pdf. Millor una imatge jpg per fer-la servir més endavant. Aquesta tasca és obligatòria per poder continuar l’avaluació continuada.

11. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs   que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

Pense que puc canviar de pensament, ja que les persones spn èssers que van desenvolupant-se al llarg de la seva vida i els interessos, necessitats i motivacions van canviant, per la qual cosa  els esquemes que tinc poden sofrir canvis en el futur. Però si és veritat que amb el meu nivell actual (no vull dir que estiga en possessió de la veritat) si defensaria davant d’un tribunal les meves idees fins que em demostren que estic equivocat amb argumentacions lògiques i les seves demostracions.

Conclusions

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?

Aquesta primera activitat em fa pensar per a on anirà a desenvolupar-se aquesta assignatura.