1. Introducció
Aquest informe
tracta sobre la visió que a partir dels coneixements adquirits durant el procés
de desenvolupament de l’assignatura de noves tecnologies de la informació, he
creat sobre les relacions que hi ha establertes entre ciència, tecnologia,
societat i educació. I com, aquestes relacions entre conceptes han evolucionat
al llarg d’aquest temps.
Per a desenvolupar
aquest informe, sobre les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació,
ha estat necessari: en primer lloc, examinar els materials per l’elaboració de l’activitat
2 (debat CTS i aprenentatge); en segon lloc, els productes d’aquesta activitat,
debat CTS i la síntesi d’autoavaluació; i per finalitzar, analitzar els conceptes
que vaig treballar a l’activitat 1(autoavaluació inicial), sobre tot, el mapa
conceptual[1]
elaborat sense consultar cap informació, únicament amb els coneixement previs
que disposava abans de realitzar aquesta assignatura.
2. Mapes conceptuals
2.3 Comparació mapes conceptuals
Una vegada
visualitzat els mapes conceptuals, es pot realitzar un anàlisis comparatiu
entre els dos mapes creats. Al realitzar la comparació, es veuen els conceptes
principals fàcilment (societat, tecnologia, ciència i educació) ja que en tots
dos casos estan a la part central del mapa, degut a la seva importància.
Així les diferències
més significatives són:
1) Ensenyament, al M.C.F., és una part molt
important, passa a ser el centre d’aquest. Ja que al voltant d’aquest concepte
gira tot el mapa, ja sigui de forma directa o indirecta. A diferència del M.C.I,
que tenia un paper secundari.
2) Educació, al M.C.F, no està relacionada amb
cap concepte clau, però la seva relació amb el concepte ensenyament, fa que
tingui un paper rellevant dintre del mapa. A diferència del M.C.I, que només es
relacionava amb societat i ciència, i eren aquest dos conceptes qui modificaven
el concepte d’educació.
3) Tecnologia, al M.C.I, només tenia relacions
amb societat i ciència, però a més aquestes relacions eren unidireccionals, ja
que tecnologia modificava a la societat, i era una part de la ciència. Al
M.C.F, tecnologia té una relació bidireccional amb els dos conceptes, a més
d’estar relacionada amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
4) Ciència, al M.C.I estava relacionat amb tecnologia i educació amb relacionsunidireccionals, així s’entenia la tecnologia era una part de la ciència i l’educació canviava en funció de la ciència. A més de no tenir cap relació amb el concepte societat. Al M.C.F, el concepte ciència té relacions bidireccionals amb els conceptes tecnologia i societat, a més d’estar relacionat indirectament amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
4) Ciència, al M.C.I estava relacionat amb tecnologia i educació amb relacionsunidireccionals, així s’entenia la tecnologia era una part de la ciència i l’educació canviava en funció de la ciència. A més de no tenir cap relació amb el concepte societat. Al M.C.F, el concepte ciència té relacions bidireccionals amb els conceptes tecnologia i societat, a més d’estar relacionat indirectament amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
5) Societat, al M.C.I , es relaciona amb la
tecnologia i amb educació de forma unidireccional, i s’entén que una
modificació tecnològica afectaria a la societat, però la societat mai afectaria
a la tecnologia. El mateix la relació amb educació, la societat modifica la
educació, però la educació mai afectaria a la societat. Per contra, al M.C.F.
el concepte societat afecta a tecnologia i ciència amb relacions
bidireccionals, per la qual cosa, qualsevol modificació alteraria als altres. També
es relaciona amb educació de forma indirecta a través de coneixement.
6) Dos conceptes importants per a la pràctica educativa,
com són ensenyar i aprendre també tenen més importància en el M.C.F, ja que ara
tot procés generat es converteix en coneixement, i aquest coneixement pot
alterar la resta dels components del mapa conceptual, a diferència del M.C.I,
que només afectava al concepte cultura, i per tant, no hi havia cap tipus de incidència
sobre la resta dels conceptes, es a dir, no existia més interaccions i es
quedava en la simple adquisició o transmissió de cultura.
Per concloure aquest
apartat, s’ha de destacar la importància que rep el concepte de coneixement, ja
que qualsevol modificació que es doni en la resta de conceptes principals
(ciència, tecnologia, societat o educació) passarà pel concepte coneixement, i
per tant repercutirà sobre la resta de conceptes, perquè els conceptes no són
entitats aïllades sense relació.
3. Relació entre C-T-S-E (ciència, tecnologia, societat i educació).
Al llarg de l’apart
2.1 i 2.2 es pot veure l’evolució que han sofert les idees que presentava al
voltant dels conceptes (ciència, tecnologia, societat i educació) a més de les
relacions que s’establien entre ells. A més al punt 2.3 es pot veure
gràficament les principals diferències, amb les seves corresponents
explicacions, d’aquesta evolució conceptual que he adquirit durant aquesta
assignatura. Per la qual cosa, aquest punt tractarà d’explicar i fonamentar els
canvis conceptuals que han fet possible la transformació del M.C.I al M.C.F.
Així, és inevitable dir que tots els conceptes
estan relacionats entre ells directament, perquè qualsevol alteració d’un dels
conceptes no pot passar desapercebuda pels altres, i irremediablement, aquest
canvi farà que els altres conceptes també siguin alterats en major o menor
mesura, ja que existeix una interrelació entre tots ells.
Per altra banda, també hi ha que destacar les
relacions indirectes que s’estableixen entre tots els conceptes a través del
concepte coneixement, i és el que li dona sentit a la pràctica educativa, ja que els coneixements que es poden aprendre
i que els professionals de l’educació amb de vetllar per a que es puguin
ensenyar, es crearà en més coneixement i per la qual cosa es veuran alterats
els altres conceptes (ciència, tecnologia i societat).
En primer lloc, no es pot entendre la relació de ciència i
tecnologia per separat, ja que la ciència es recolza amb la tecnologia i a
l’inrevés, sent quasi impossible discernir quina arriba abans, perquè per a
que progressi la ciència, és necessari les tècniques elaborades per la tecnologia,
però per a crear els la tecnologia és necessari recolzar-se en les teories
elaborades per la ciència, d’aquesta manera es podria comparar amb un dit
castellà: “que fue antes el huevo o la
gallina”. Es fa molt difícil arribar a la conclusió de que es dona
primer, encara que és veritat i segons Price (1963), els grans canvis poden ser
deguts a ments inspirades (com poden ser els grans genis de la humanitat). Però
aquestes persones són essers excepcionals i no marquen la realitat entre les
relacions que s’estableixen entre ciència i tecnologia. Per la qual cosa, “... la relació entre ciència i tecnologia
és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el
desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.”
(Domènech i Tirado, 2002).
En segon lloc, la relació
que s’estableix entre la ciència i la societat, es també molt complexa, ja que la ciència es analitzada per la societat i
aquesta va sofrint canvis i evolucionant, però la ciència també s’encarrega
d’analitzar les societats i les relacions que s’estableixen entre les diferents
societats, ja sigui en marcs temporals o marcs espacials. Ja que la ciència no es pot analitzar abans o
després de fer-la, sinó que és un procés que es va analitzant per la societat en paral·lel al seu
desenvolupament, però la societat també es analitzada contínuament per la ciència,
ja sigui en la nostra època i comparant amb altes societats de diferents llocs
del planeta, com la comparació de les societats que han hagut al llarg del
temps. Per la qual cosa no te sentint esperar a analitzar la societat al
finalitzar, perquè l’ésser humà es social per naturalesa, sent impossible
analitzar-la una vegada terminada. Per tant, queda reflectit que es un
procés contextual el qual la ciència no pot sobreviure sense la societat, però
la societat tampoc es pot entendre sense els avanços de la ciència. Així s’ha
de tenir en compte que cal segons Pickering (1992) “el coneixement
científic s'ha d'entendre com
un producte social
i, es defensa un enfocament decididament empíric i naturalista, allunyat
de l'especulació filosòfica”.
En tercer lloc, la
relació entre societat i tecnologia, també és presenta complexa, ja que la tecnologia per a consolidar-se depèn de
la societat, perquè serà aquesta qui la utilitza, però la societat, moltes
vegades canvia en funció de les noves tecnologies que li siguin facilitadores
per la seva vida. Per la qual cosa, la societat no pot donar l’esquena als
avanços tecnològics, però la tecnologia ha de tenir en compte el context social
on serà utilitzada per a poder mantenir-se i consolidar-se en el temps, ja que
sinó es tenen en compte, el més possible es que no es consoliden. Per això “s’ofereix
la idea que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el
qual alhora està condicionat per aquesta. En conseqüència, no s’admet la
independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre
una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta”. (Domènech
i Tirado, 2002). Així es pot arribar a la conclusió de que la no sorgeix en un
buit social, però la societat també busca mitjans tecnològics per afavorir la
seva existència. Per tant, “tota cultura es veu obligada a negociar amb la
tecnologia; que ho faci amb intel·ligència o no és una altra qüestió.” (N.
Postman, 1994).
Fins aquest moment,
he parlat de les relacions que tenen els principals conceptes entre si, però el
concepte clau del meu M.C.F. és el concepte Coneixement. El coneixement és la capacitat de les persones en adquirir saberes.
Aleshores, aquest concepte es nutreix dels tres conceptes analitzats fins al
moment, sent tots una part bàsica i essencial en aquest procés d’adquirir
coneixement. Però, i és aquí on entra amb força el concepte d’educació, l’educació compleix un paper fonamental en
tot aquest procés de crear coneixement, ja que si és veritat que els
coneixements poden canviar la forma de l’educació, a partir de noves
metodologies, tècniques d’estudi, nous papers dels docents, ..., l’educació es
fonamental per a crear el coneixement. Per tant, educació afecta al
concepte coneixement a traves dels procés d’ensenyar o aprendre, que a la seva
vegada, el concepte coneixement afectarà a la resta dels conceptes (tecnologia,
ciència, societat i educació).
Un exemple de tot el
procés de canvi que és dóna en aquest nou model de mapa conceptual, seria la
presència de les TIC. Les TIC es poden considerar una creació de la
tecnologia a través dels processos d’assaig error i dels sabers teòrics
generats per la ciència, creats dintre d’una societat que ha anat analitzant
aquest procés i acceptant-ho en la mesura que li resultava útil i interessant.
A la mateixa vegada, tot això generava coneixement, que a la seva vegada anava
canviant la forma de l’educació, amb la inclusió d’aquest mitjans a les
escoles. Però aquest procés de educació tecnològica ha servit per a crear més
coneixement i a la seva vegada ampliar el camp de les TIC.
Un punt de vista en
aquesta línia, és el aportat per Gates (1995), “la influència de les TIC tindrà
diferents repercussions en la societat: un accés a la informació il·limitada
per part de tots i en qualsevol moment, una individualització de les accions
formatives mitjançant la utilització de multimèdia i programes d’autor,
l’extensió i divulgació del coneixement i la investigació entre els docents i
els investigadors, la possibilitat que els docents tindran de superar la
metodologia expositiva per a centrar-se en la resolució de problemes, una major
participació-col·laboració del medi escolar com una comunitat educativa envoltant,
i una auto i hétero informació dels professors amb una perspectiva de formació permanent,
mitjançant consulta a xarxes de formació.”
A més aquest canvi en l’educació, ens oferirà una
diversitat educativa molt gran i variada, facilitant el procés de coneixement,
perquè ens permet comunicar-nos, de forma individual o col·lectiva, sincrònica
(en el mateix temps) o asincrònica (en temps diferent), i indiferència del lloc
on es trobin els agents educatius. Per la qual cosa es permet oferir una
elecció personal i individual al respecte de quan, com, a quin ritme i on
estudiar. Encara que hem de tenir en compte que aquest procés comportat el
mateix temps de planificació i acció educativa, sinó més, per part dels
professionals que es dediquen a l’educació.
En conseqüència, si entenem l’educació, com segons Cabero
(2014) “sociocultural, que posseeix les característiques bàsiques d’obert,
tancat i comunicacional”. Es necessari adaptar-nos als nous mitjans (formador,
continguts, objectius, etc). En definitiva, si volem realitzar una acció
formativa no n’hi ha prou amb produir materials i posar-los a la seva
disposició, també haurem de reflexionar sobre altres mesures: quin nivell
formatiu tenen per a interaccionar amb les TIC?, quin tipus de disseny haurem
d’utilitzar segons les característiques del grup?, on es portarà a terme
l’acció formativa?, etc.
Ja
que com he explicat al llarg d’aquest punt, tot canvi que es produeixi al
concepte coneixement, repercutirà inevitablement a la resta dels conceptes del
mapa conceptual, alterant-los i modificant-los.
- Cabero, J. (2014). Educació i
tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC
- Domènech, M i Tirado, F.J.
(2002). Ciència, tecnologia i
societat: nous interrogants per
a la psicologia. Barcelona: UOC
- Jonassen, D. (2014). TIC i
aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona:
UOC
No hay comentarios:
Publicar un comentario