|
CAS KITE – EL MEU APRENENTATGE
|
||
|
Síntesi
destacant l’aprenentatge que es pretén
|
||
|
L’assignatura Noves
tecnologies de la informació i la comunicació en Educació, està dins del pla
d’estudis de la llicenciatura de psicopedagogia.
Per tant, l’objectiu
d’aquest aprenentatge està orientat a adquirir un coneixements sobre ciència,
tecnologia, societat, educació, TE i TIC. Aquesta adquisició de coneixements
es farà des d’un punt de vista constructiu a partir de les diferents
activitats proposades.
D’aquesta
manera al finalitzar l’assignatura es pretén aconseguir un canvi conceptual
sobre conceptes treballats al llarg d’aquest temps.
|
||
|
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
|
Context
General
|
||
|
Professor /
consultor
|
Manel Aguirre
Raya
|
|
|
Experiència
com estudiant
|
Actualment:
Estudiant de
Prèviament:
Magisteri, especialitat d’Educació Fisica
|
6è trimestre a la UOC
|
|
Experiència /
Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Mig
|
Per realitzar la meva feina com a docent i poder seguir
el desenvolupament de la carrera
|
|
Tipus de
centre
|
Universitat
|
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
http://www.uoc.edu/
|
|
Connexió
|
Internet
|
---
|
|
Localització
dels recursos tecnològics
|
Casa
|
---
|
|
Context de la
història o cas
|
||
|
Nivell
|
6è trimestre
a la UOC
|
---
|
|
Assignatura
|
Noves
tecnologies de la informació i la comunicació en Educació
|
4,5 crèdits
|
|
Fites en la
història
|
||
|
Activitats
planificades a la sessió o unitat
|
activitat 1: autoavaluació inicial
activitat 2 debat cts i aprenentatge
activitat 3: informe de síntesis i mapa
conceptual
4 projecte: tic i aprenentatge
significatiu
Activitat
4.1: 2 casos kite (propi aprenentatge i projecte
|
---
|
|
Nivell
d’aprenentatge esperat
|
Realitzar un
aprenentatge constructiu i crític sobre educació, societat, tecnologia,
ciència, TE i TIC.
A més
d’aprendre a elaborar projecte significatius per al nostre alumnat.
|
Objectius
de l’assignatura:
- Delimitar les diferents formes de conceptualitzar
- Valorar la importància dels factors socioculturals i
comunicatius en les situacions mediades d'aprenentatge.
- Dissenyar situacions d'aprenentatge mediades per eines
tecnològiques, que potenciïn l'aprenentatge significatiu i el canvi
conceptual.
- Desenvolupar una actitud positiva però realista davant
de l'aplicació de les TIC a les situacions d'ensenyament i aprenentatge.
|
|
Tipus
d’activitat
|
- Creació
d’un blog, per a comprovar el nostre canvi conceptual al llarg de
l’assginatura.
-
Participació amb la resta dels companys al forum de l’assignatura i als
espais de debats, per a realitzat un aprenentatge col·laboratiu.
- Realització
de les activitats d’avaluació continuada, per a realitzar un aprenentatge
constructiu.
|
---
|
|
Activitats de
la història o cas
|
||
|
Tecnologies
utilitzades
|
Suport físic:
Ordinador amb connexió a Internet
Programes:
microsoft word, cmap tools, foxit reader,
Pàgines
internet: UOC, google tools, rubistar, wikispaces
|
---
|
|
Raó per la
qual la fa servir
|
Poder seguir
el transcurs de l’assignatura
|
---
|
|
Naturalesa de
las activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
Adquirir unes
capacitats tecnològiques que ens capaciten per a elaborar activitats al
nostre alumnat des d’un punt de vista d’aprenentatge significatiu,
constructiu i col·laboratiu des de
|
---
|
|
Dificultats
trobades
|
El
desconeixement d’alguns programes (cmap tools) i pàgines web per a realitzar
les activitats (wikispace)
|
---
|
|
Ajuda /
col·laboració emprada
|
L’ajuda
ha vingunt per part dels companys i companyes de l’assignatura a l’espai del
forum i del professor
|
---
|
|
Rol del
professor
|
Guia del
procés d’aprenentatge, i realitzant preguntes que t’obligaven a reflexionar
sobre els aprenentatges.
|
---
|
|
Rol de
l’estudiant
|
Actiu,
explorador i constructor del seu aprenentatge construint nous conceptes i
relacions.
|
---
|
|
Resultats
|
||
|
Observacions
|
Els alumnes
realitzen l’activitat requerida
|
---
|
|
Avaluació de
l’aprenentatge
|
Autoavaluació,
contínuament ens hem hagut d’autoavaluar al llarg de l’assignatura el nostre
procés d’aprenentatge i observar el nostre canvi conceptual
Avaluació d’un
company, ja que hem hagut d’analitzar el treball realitzar pels companys en
dues ocasions
Avaluació
continuada a través de les activitats d’avaluació continua
|
---
|
martes, 13 de enero de 2015
CAS KITE – EL MEU APRENENTATGE
domingo, 4 de enero de 2015
Activitat 4
Aquí os deixe el meu informe de l'activitat 4
http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria

Projecte: aprenentatge significatiu bàsquet por Iván Ortiz se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0 Internacional.
Basada en una obra en http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria.
http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria

Projecte: aprenentatge significatiu bàsquet por Iván Ortiz se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0 Internacional.
Basada en una obra en http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria.
Activitat 4: Documentació gràfica
Aquí os deixe una mostra documental del que hem realitzat durant el projecte Volem jugar al basquet, espero que vos agrade:
jueves, 18 de diciembre de 2014
Activitat 4: Disseny
a. Títol de l’activitat
Volem jugar a bàsquet
b. Descripció dels agents personals
Aprenents: alumnat de 6è de
primària, la classe està formada per 17 alumnes entre nois i noies.
Mediador: Iván Ortiz (mestre de
E.F. i psicopedagog)
Tecnologia mediadora: l’activitat es durà a
terme a l’aula d’informàtica amb els ordinadors, utilitzant els diferents
buscadors (google, yahoo i bing) i la creació amb l’ajuda del mediador d’una wiki
a wikispaces. A més s’utilitzarà el projector per fer una exposició del
treball.
c. Descripció del problema de partença,
Aquest projecte escollit pels alumnes te la finalitat d’iniciar-se a la
pràctica esportiva del basquet, però com tot esport comporta uns aprenentatges.
Aquest aprenentatges estan lligats a unes accions tècniques i al
coneixement d’unes regles prefixades (per una entitat que s’encarrega de
regular-les) i conegudes per totes les persones que practiquen aquest esport.
Per realitzar aquest projecte ens recolzarem en les TIC’s, ja que ens
permet accedir a la informació d’una forma ràpida. També ens interessa que
l’alumnat sigui conscient de l’ús de la tecnologia per a buscar informació de
qualsevol indole, en aquest cas E.F. i concretament el bàsquet.
Segons la estructuració de Jonassen, l’estructura del problema clara, ben
estructurat i d’un objectiu concret proposat pels aprenents
d. Manera com sorgeix o com es planteja el
problema
A les sessions d’E.F. de cicle superior es comença a realitzar iniciació
esportiva, que consisteix en introduir un esport durant un temps a l’escola.
Per la qual cosa els alumnes al principi de curs omplin una fitxa dels
diferents esport que voldrien fer a l’escola i que no practiquen fora de
l’escola com activitats extraescolars. Un d’aquests esports va ser el bàsquet.
Els alumnes van decidir que volien començar a realitzar aquest esport en les
sessions esportives. Pot ser que el problema de jugar al bàsquet no sorgeixi a
les seves vides quotidianes, però si indirectament la importància de
l’activitat física, i per tant conscienciar als alumnes dels beneficis que
suposa l’esport, i més en l’actualitat amb el “sedentarisme tecnològic”.
Per es donin compte de la importància de la tècnica fonamental del bàsquet
i les seves regles bàsiques, el primer dia a la sessió d’E.F. els deixaré jugar
sense donar cap tipus d’explicació, només els deixaré una pilota i començaren a
jugar un “partit”.
e. Context de l’activitat.
Aquest projecte és durà a terme a una escola pública de Catalunya,
concretament a una escola de la ciutat de l’Hospitalet. Aquest projecte es
treballarà a les sessions d’E.F. amb els alumnes de 6è de primària.
L’escola està a un barri de alt grau d’exclusió social, molts dels alumnes
són immigrants i gaire bé totes les famílies són de nivell socio-econòmic
mig/baix.
Aquest projecte es realitzarà a l’aula d’informàtica, l’aula ordinària i a
la pista poliesportiva.
f. Característiques cognitives, emocionals,
actitudinals, físiques més importants dels aprenents
Aquest grup de 6è és molt heterogeni, hi ha molta diferència entre els
diferents alumnes.
És un grup poc cohesionat, ja que hi ha diferents grups entre ells, però
normalment no sorgeixen conflictes entre els diferents grups. En general és una
classe que es mostra poc motivada de cara als aprenentatges, encara que molts
alumnes tenen bones actituds cognitives. A nivell físic comencen la pubertat,
on aquest canvi es veu molt més accentuat en les nois.
L’alumnat de 6è està en el canvi entre l’estadi d’operacions concretes i
l’estadi de les operacions formals, teoria desenvolupada per Piaget, per la
qual cosa el seu egocentrisme va disminuint i es poden treballar millor les
activitats col·laboratives. Comences a desenvolupar un pensament abstracte del
món, que les permet imaginar-se coses que mai amb vist amb major claredat.
A més aquesta estadi d’operacions concretes els infants comencen a
introduir regles als jocs, per això és el període adequat per fer la
introducció als esports, ja que els esports són jocs altament reglats.
g. Competències específiques que l’aprenent
ha d’assolir o demostrar.
Segons el D142/2007 a l’etapa d’educació primària s’han de treballar les
competències bàsiques. L’àrea d’E.F. no està relacionada directament amb
ninguna competència bàsica, però durant els transcurs d’aquest projecte es
treballaran les competències:
-
Competència comunicativa lingüística i audiovisual: es
treballarà la comprensió de la informació que ens arribarà des dels diferents
mitjans (visual i auditiu) i expressar-la correctament.
-
Tractament de la informació i competència digital: es
treballarà la recerca d’informació a través de l’ordinador i seleccionar la
informació valida i que ens permetrà crear uns aprenentatges.
-
Competència matemàtica: es treballarà indirectament les
distàncies i les mesures.
-
Aprendre a aprendre: es permetrà adquirir coneixements
conceptuals, però també procedimentals de com buscar informació i que ens
serviran al llarg dels futurs aprenentatges
-
Autonomia i iniciativa personal: es treballarà la gestió
dels recursos temps i organització.
-
Competència coneixement i interacció amb el món físic: ja
que aquest projecte es desenvolupa dintre d’un espai físic com es l’escola i
les diferents instal·lacions escolars.
-
Competència social i ciutadana: aquesta competència és
una de les més vinculades a l’E.F. ja que es veuen reflectits les relacions
socials i les interaccions entre els diferents membres de la classe. Per tant
es permetrà treballar el companyerisme, la solidaritat, el treball
col·laboratiu.
h. Continguts.
Conceptuals:
-
Tècnica bàsica del bàsquet
-
Regles bàsiques del bàsquet
-
El cos
-
Cercar informació
Procedimentals:
-
aplicació de la tècnica bàsica del basquet
-
aplicació de les regles
-
utilització adequada dels mitjans informàtics.
-
Utilització del seu cos davant de les diferents accions
del bàsquet
Actitudinals:
-
Participació i interès per l’activitat.
-
Respecte de les instal·lacions i materials escolar
-
Respectes de les regles del bàsquet
-
Respecte a les demés persones i les seves dificultats
i. Previsió de la seqüència d’activitats i
orientacions
-
Escollir l’esport
-
Jugar un partit de bàsquet
-
Parlar sobre les situacions que s’han donat, la
necessitat de saber les regles, d’usar una tècnica correcta
-
Planificació de les activitats a realitzar cada parella
de treball
-
Recerca d’informació i selecció de la informació
corresponent
-
Anàlisi de la informació i elaboració de l’apartat de
treball.
-
Exposició teòrica a la resta dels companys de les
diferents parts del treball
-
Exposició practica dels exercicis tècnics elaborats amb
l’ajuda del mestre (si cal)
-
Revisió dels conceptes treballats i creació de la wiki
-
Exercicis i jocs variats de bàsquet al pati
-
Partit de bàsquet
j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i
vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura
El projecte està basat en el principi d’aprenentatge significatiu, aquest
aprenentatges proposats per David Ausubel, on el docent crea un entorn
d’aprenentatge on l’alumnat entenc el que està aprenent. A més aquests
aprenentatges adquirits han de servir per a les noves situacions d’aprenentatge
que es donen al llarg de la vida de l’alumnat.
Per altra banda el projecte també es basarà en l’aprenentatge
constructivista, que considera l’aprenentatge com un procés de construcció
interna, es a dir una reorganització d’estructures cognitives internes
preexistents que es van modificant amb els nous aprenentatges adquirits.
L’aprenentatge constructiu necessita que el docent sigui un guia del procés
d’aprenentatge i no assumeixi el rol d’expert.
Per la qual per a desenvolupar el projecte, es fa necessari els principis
de l’aprenentatge col·laboratiu proposat per Lucero que són: interdependència
del grup, interacció, contribució individual i habilitats personals i de grup
Per aquestes raons el treball per projectes està en consonància amb els
aprenentatges significatius, constructiu i col·laboratiu.
Per finalitzar també haurem de tenir en compte la solució de problemes
proposada por Jonassen, que en dius que trobar la solució a un problema es
descobrir el que desconeixem
k. Procediments i criteris d’avaluació.
Per realitzar l’avaluació en basaré al D142/2007
La segona i tercera activitat, són activitats d’avaluació inicial, ja que
els alumnes demostres els seus coneixements de l’esport triat i les seves
aptituds per realitzar l’esport escollit.
Avaluació dels aprenentatges:
-
Observació directa de les activitats de recerca a l’aula
-
Observació durant el desenvolupament de les activitats
d’aprenentatge
-
Observació de la activitat final. Partit de bàsquet
Avaluació del projecte:
-
els alumnes:hauran d’omplir un full d’avaluació del
projecte.
-
El mestre: omplirà el mateix full d’avaluació
l. Previsió de temporització
Per a realitzar aquest projecte s’ha calculat una durada de 10 sessions.
Es realitzaran dos sessions setmanals d’una hora cadascuna.
domingo, 9 de noviembre de 2014
Activitat 3: Informe de síntesi i mapa conceptual
1. Introducció
Aquest informe
tracta sobre la visió que a partir dels coneixements adquirits durant el procés
de desenvolupament de l’assignatura de noves tecnologies de la informació, he
creat sobre les relacions que hi ha establertes entre ciència, tecnologia,
societat i educació. I com, aquestes relacions entre conceptes han evolucionat
al llarg d’aquest temps.
Per a desenvolupar
aquest informe, sobre les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació,
ha estat necessari: en primer lloc, examinar els materials per l’elaboració de l’activitat
2 (debat CTS i aprenentatge); en segon lloc, els productes d’aquesta activitat,
debat CTS i la síntesi d’autoavaluació; i per finalitzar, analitzar els conceptes
que vaig treballar a l’activitat 1(autoavaluació inicial), sobre tot, el mapa
conceptual[1]
elaborat sense consultar cap informació, únicament amb els coneixement previs
que disposava abans de realitzar aquesta assignatura.
2. Mapes conceptuals
2.3 Comparació mapes conceptuals
Una vegada
visualitzat els mapes conceptuals, es pot realitzar un anàlisis comparatiu
entre els dos mapes creats. Al realitzar la comparació, es veuen els conceptes
principals fàcilment (societat, tecnologia, ciència i educació) ja que en tots
dos casos estan a la part central del mapa, degut a la seva importància.
Així les diferències
més significatives són:
1) Ensenyament, al M.C.F., és una part molt
important, passa a ser el centre d’aquest. Ja que al voltant d’aquest concepte
gira tot el mapa, ja sigui de forma directa o indirecta. A diferència del M.C.I,
que tenia un paper secundari.
2) Educació, al M.C.F, no està relacionada amb
cap concepte clau, però la seva relació amb el concepte ensenyament, fa que
tingui un paper rellevant dintre del mapa. A diferència del M.C.I, que només es
relacionava amb societat i ciència, i eren aquest dos conceptes qui modificaven
el concepte d’educació.
3) Tecnologia, al M.C.I, només tenia relacions
amb societat i ciència, però a més aquestes relacions eren unidireccionals, ja
que tecnologia modificava a la societat, i era una part de la ciència. Al
M.C.F, tecnologia té una relació bidireccional amb els dos conceptes, a més
d’estar relacionada amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
4) Ciència, al M.C.I estava relacionat amb tecnologia i educació amb relacionsunidireccionals, així s’entenia la tecnologia era una part de la ciència i l’educació canviava en funció de la ciència. A més de no tenir cap relació amb el concepte societat. Al M.C.F, el concepte ciència té relacions bidireccionals amb els conceptes tecnologia i societat, a més d’estar relacionat indirectament amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
4) Ciència, al M.C.I estava relacionat amb tecnologia i educació amb relacionsunidireccionals, així s’entenia la tecnologia era una part de la ciència i l’educació canviava en funció de la ciència. A més de no tenir cap relació amb el concepte societat. Al M.C.F, el concepte ciència té relacions bidireccionals amb els conceptes tecnologia i societat, a més d’estar relacionat indirectament amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
5) Societat, al M.C.I , es relaciona amb la
tecnologia i amb educació de forma unidireccional, i s’entén que una
modificació tecnològica afectaria a la societat, però la societat mai afectaria
a la tecnologia. El mateix la relació amb educació, la societat modifica la
educació, però la educació mai afectaria a la societat. Per contra, al M.C.F.
el concepte societat afecta a tecnologia i ciència amb relacions
bidireccionals, per la qual cosa, qualsevol modificació alteraria als altres. També
es relaciona amb educació de forma indirecta a través de coneixement.
6) Dos conceptes importants per a la pràctica educativa,
com són ensenyar i aprendre també tenen més importància en el M.C.F, ja que ara
tot procés generat es converteix en coneixement, i aquest coneixement pot
alterar la resta dels components del mapa conceptual, a diferència del M.C.I,
que només afectava al concepte cultura, i per tant, no hi havia cap tipus de incidència
sobre la resta dels conceptes, es a dir, no existia més interaccions i es
quedava en la simple adquisició o transmissió de cultura.
Per concloure aquest
apartat, s’ha de destacar la importància que rep el concepte de coneixement, ja
que qualsevol modificació que es doni en la resta de conceptes principals
(ciència, tecnologia, societat o educació) passarà pel concepte coneixement, i
per tant repercutirà sobre la resta de conceptes, perquè els conceptes no són
entitats aïllades sense relació.
3. Relació entre C-T-S-E (ciència, tecnologia, societat i educació).
Al llarg de l’apart
2.1 i 2.2 es pot veure l’evolució que han sofert les idees que presentava al
voltant dels conceptes (ciència, tecnologia, societat i educació) a més de les
relacions que s’establien entre ells. A més al punt 2.3 es pot veure
gràficament les principals diferències, amb les seves corresponents
explicacions, d’aquesta evolució conceptual que he adquirit durant aquesta
assignatura. Per la qual cosa, aquest punt tractarà d’explicar i fonamentar els
canvis conceptuals que han fet possible la transformació del M.C.I al M.C.F.
Així, és inevitable dir que tots els conceptes
estan relacionats entre ells directament, perquè qualsevol alteració d’un dels
conceptes no pot passar desapercebuda pels altres, i irremediablement, aquest
canvi farà que els altres conceptes també siguin alterats en major o menor
mesura, ja que existeix una interrelació entre tots ells.
Per altra banda, també hi ha que destacar les
relacions indirectes que s’estableixen entre tots els conceptes a través del
concepte coneixement, i és el que li dona sentit a la pràctica educativa, ja que els coneixements que es poden aprendre
i que els professionals de l’educació amb de vetllar per a que es puguin
ensenyar, es crearà en més coneixement i per la qual cosa es veuran alterats
els altres conceptes (ciència, tecnologia i societat).
En primer lloc, no es pot entendre la relació de ciència i
tecnologia per separat, ja que la ciència es recolza amb la tecnologia i a
l’inrevés, sent quasi impossible discernir quina arriba abans, perquè per a
que progressi la ciència, és necessari les tècniques elaborades per la tecnologia,
però per a crear els la tecnologia és necessari recolzar-se en les teories
elaborades per la ciència, d’aquesta manera es podria comparar amb un dit
castellà: “que fue antes el huevo o la
gallina”. Es fa molt difícil arribar a la conclusió de que es dona
primer, encara que és veritat i segons Price (1963), els grans canvis poden ser
deguts a ments inspirades (com poden ser els grans genis de la humanitat). Però
aquestes persones són essers excepcionals i no marquen la realitat entre les
relacions que s’estableixen entre ciència i tecnologia. Per la qual cosa, “... la relació entre ciència i tecnologia
és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el
desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.”
(Domènech i Tirado, 2002).
En segon lloc, la relació
que s’estableix entre la ciència i la societat, es també molt complexa, ja que la ciència es analitzada per la societat i
aquesta va sofrint canvis i evolucionant, però la ciència també s’encarrega
d’analitzar les societats i les relacions que s’estableixen entre les diferents
societats, ja sigui en marcs temporals o marcs espacials. Ja que la ciència no es pot analitzar abans o
després de fer-la, sinó que és un procés que es va analitzant per la societat en paral·lel al seu
desenvolupament, però la societat també es analitzada contínuament per la ciència,
ja sigui en la nostra època i comparant amb altes societats de diferents llocs
del planeta, com la comparació de les societats que han hagut al llarg del
temps. Per la qual cosa no te sentint esperar a analitzar la societat al
finalitzar, perquè l’ésser humà es social per naturalesa, sent impossible
analitzar-la una vegada terminada. Per tant, queda reflectit que es un
procés contextual el qual la ciència no pot sobreviure sense la societat, però
la societat tampoc es pot entendre sense els avanços de la ciència. Així s’ha
de tenir en compte que cal segons Pickering (1992) “el coneixement
científic s'ha d'entendre com
un producte social
i, es defensa un enfocament decididament empíric i naturalista, allunyat
de l'especulació filosòfica”.
En tercer lloc, la
relació entre societat i tecnologia, també és presenta complexa, ja que la tecnologia per a consolidar-se depèn de
la societat, perquè serà aquesta qui la utilitza, però la societat, moltes
vegades canvia en funció de les noves tecnologies que li siguin facilitadores
per la seva vida. Per la qual cosa, la societat no pot donar l’esquena als
avanços tecnològics, però la tecnologia ha de tenir en compte el context social
on serà utilitzada per a poder mantenir-se i consolidar-se en el temps, ja que
sinó es tenen en compte, el més possible es que no es consoliden. Per això “s’ofereix
la idea que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el
qual alhora està condicionat per aquesta. En conseqüència, no s’admet la
independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre
una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta”. (Domènech
i Tirado, 2002). Així es pot arribar a la conclusió de que la no sorgeix en un
buit social, però la societat també busca mitjans tecnològics per afavorir la
seva existència. Per tant, “tota cultura es veu obligada a negociar amb la
tecnologia; que ho faci amb intel·ligència o no és una altra qüestió.” (N.
Postman, 1994).
Fins aquest moment,
he parlat de les relacions que tenen els principals conceptes entre si, però el
concepte clau del meu M.C.F. és el concepte Coneixement. El coneixement és la capacitat de les persones en adquirir saberes.
Aleshores, aquest concepte es nutreix dels tres conceptes analitzats fins al
moment, sent tots una part bàsica i essencial en aquest procés d’adquirir
coneixement. Però, i és aquí on entra amb força el concepte d’educació, l’educació compleix un paper fonamental en
tot aquest procés de crear coneixement, ja que si és veritat que els
coneixements poden canviar la forma de l’educació, a partir de noves
metodologies, tècniques d’estudi, nous papers dels docents, ..., l’educació es
fonamental per a crear el coneixement. Per tant, educació afecta al
concepte coneixement a traves dels procés d’ensenyar o aprendre, que a la seva
vegada, el concepte coneixement afectarà a la resta dels conceptes (tecnologia,
ciència, societat i educació).
Un exemple de tot el
procés de canvi que és dóna en aquest nou model de mapa conceptual, seria la
presència de les TIC. Les TIC es poden considerar una creació de la
tecnologia a través dels processos d’assaig error i dels sabers teòrics
generats per la ciència, creats dintre d’una societat que ha anat analitzant
aquest procés i acceptant-ho en la mesura que li resultava útil i interessant.
A la mateixa vegada, tot això generava coneixement, que a la seva vegada anava
canviant la forma de l’educació, amb la inclusió d’aquest mitjans a les
escoles. Però aquest procés de educació tecnològica ha servit per a crear més
coneixement i a la seva vegada ampliar el camp de les TIC.
Un punt de vista en
aquesta línia, és el aportat per Gates (1995), “la influència de les TIC tindrà
diferents repercussions en la societat: un accés a la informació il·limitada
per part de tots i en qualsevol moment, una individualització de les accions
formatives mitjançant la utilització de multimèdia i programes d’autor,
l’extensió i divulgació del coneixement i la investigació entre els docents i
els investigadors, la possibilitat que els docents tindran de superar la
metodologia expositiva per a centrar-se en la resolució de problemes, una major
participació-col·laboració del medi escolar com una comunitat educativa envoltant,
i una auto i hétero informació dels professors amb una perspectiva de formació permanent,
mitjançant consulta a xarxes de formació.”
A més aquest canvi en l’educació, ens oferirà una
diversitat educativa molt gran i variada, facilitant el procés de coneixement,
perquè ens permet comunicar-nos, de forma individual o col·lectiva, sincrònica
(en el mateix temps) o asincrònica (en temps diferent), i indiferència del lloc
on es trobin els agents educatius. Per la qual cosa es permet oferir una
elecció personal i individual al respecte de quan, com, a quin ritme i on
estudiar. Encara que hem de tenir en compte que aquest procés comportat el
mateix temps de planificació i acció educativa, sinó més, per part dels
professionals que es dediquen a l’educació.
En conseqüència, si entenem l’educació, com segons Cabero
(2014) “sociocultural, que posseeix les característiques bàsiques d’obert,
tancat i comunicacional”. Es necessari adaptar-nos als nous mitjans (formador,
continguts, objectius, etc). En definitiva, si volem realitzar una acció
formativa no n’hi ha prou amb produir materials i posar-los a la seva
disposició, també haurem de reflexionar sobre altres mesures: quin nivell
formatiu tenen per a interaccionar amb les TIC?, quin tipus de disseny haurem
d’utilitzar segons les característiques del grup?, on es portarà a terme
l’acció formativa?, etc.
Ja
que com he explicat al llarg d’aquest punt, tot canvi que es produeixi al
concepte coneixement, repercutirà inevitablement a la resta dels conceptes del
mapa conceptual, alterant-los i modificant-los.
- Cabero, J. (2014). Educació i
tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC
- Domènech, M i Tirado, F.J.
(2002). Ciència, tecnologia i
societat: nous interrogants per
a la psicologia. Barcelona: UOC
- Jonassen, D. (2014). TIC i
aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona:
UOC
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


