martes, 13 de enero de 2015

CAS KITE – EL MEU APRENENTATGE

CAS KITE – EL MEU APRENENTATGE
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
L’assignatura Noves tecnologies de la informació i la comunicació en Educació, està dins del pla d’estudis de la llicenciatura de psicopedagogia.
Per tant, l’objectiu d’aquest aprenentatge està orientat a adquirir un coneixements sobre ciència, tecnologia, societat, educació, TE i TIC. Aquesta adquisició de coneixements es farà des d’un punt de vista constructiu a partir de les diferents activitats proposades.
D’aquesta manera al finalitzar l’assignatura es pretén aconseguir un canvi conceptual sobre conceptes treballats al llarg d’aquest temps.
Índex
Contingut
Observacions
Context General
Professor / consultor
Manel Aguirre Raya

Experiència com estudiant
Actualment: Estudiant de la UOC
Prèviament: Magisteri, especialitat d’Educació Fisica

6è trimestre a la UOC
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Mig

Per realitzar la meva feina com a docent i poder seguir el desenvolupament de la carrera
Tipus de centre
Universitat
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
http://www.uoc.edu/
Connexió
 Internet
---
Localització dels recursos tecnològics
Casa
---
Context de la història o cas
Nivell
6è trimestre a la UOC
---
Assignatura
Noves tecnologies de la informació i la comunicació en Educació
4,5 crèdits
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat

activitat 1: autoavaluació inicial

activitat 2 debat cts i aprenentatge

activitat 3: informe de síntesis i mapa conceptual

4 projecte: tic i aprenentatge significatiu

Activitat 4.1: 2 casos kite (propi aprenentatge i projecte
---

Nivell d’aprenentatge esperat
Realitzar un aprenentatge constructiu i crític sobre educació, societat, tecnologia, ciència, TE i TIC.
A més d’aprendre a elaborar projecte significatius per al nostre alumnat.
Objectius de  l’assignatura:
- Delimitar les diferents formes de conceptualitzar la Tecnologia Educativa, discriminant els seus límits i marcs d'actuació.
- Valorar la importància dels factors socioculturals i comunicatius en les situacions mediades d'aprenentatge.
- Dissenyar situacions d'aprenentatge mediades per eines tecnològiques, que potenciïn l'aprenentatge significatiu i el canvi conceptual.
- Desenvolupar una actitud positiva però realista davant de l'aplicació de les TIC a les situacions d'ensenyament i aprenentatge.

Tipus d’activitat
- Creació d’un blog, per a comprovar el nostre canvi conceptual al llarg de l’assginatura.
- Participació amb la resta dels companys al forum de l’assignatura i als espais de debats, per a realitzat un aprenentatge col·laboratiu.
- Realització de les activitats d’avaluació continuada, per a realitzar un aprenentatge constructiu.
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Suport físic: Ordinador amb connexió a Internet
Programes: microsoft word, cmap tools, foxit reader,
Pàgines internet: UOC, google tools, rubistar, wikispaces
---
Raó per la qual la fa servir
Poder seguir el transcurs de l’assignatura
---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Adquirir unes capacitats tecnològiques que ens capaciten per a elaborar activitats al nostre alumnat des d’un punt de vista d’aprenentatge significatiu, constructiu i col·laboratiu des de la TE i utilitzant les TIC
---
Dificultats trobades
 El desconeixement d’alguns programes (cmap tools) i pàgines web per a realitzar les activitats (wikispace)
---
Ajuda / col·laboració emprada
 L’ajuda ha vingunt per part dels companys i companyes de l’assignatura a l’espai del forum i del professor
---
Rol del professor
Guia del procés d’aprenentatge, i realitzant preguntes que t’obligaven a reflexionar sobre els aprenentatges.
---
Rol de l’estudiant
Actiu, explorador i constructor del seu aprenentatge construint nous conceptes i relacions.
---
Resultats
Observacions
Els alumnes realitzen l’activitat requerida
---
Avaluació de l’aprenentatge
Autoavaluació, contínuament ens hem hagut d’autoavaluar al llarg de l’assignatura el nostre procés d’aprenentatge i observar el nostre canvi conceptual
Avaluació d’un company, ja que hem hagut d’analitzar el treball realitzar pels companys en dues ocasions
Avaluació continuada a través de les activitats d’avaluació continua
---


Història complerta

Entrevistador: Aquesta entrevista te la finalitat de que comparteixes amb els lectors el teu punt de vista sobre el procés d’aprenentatge realitzat al llarg de l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i la comunicació en Educació
Entrevistat: L’assignatura forma part del plà docent de la llicenciatura de psicopedagogia i és de 4,5 credits. Aquesta assignatura es realitza al llarg d’un semestres a traves de les diferents activitats d’avaluació continuada i a diferència de la majoria d’assignatures de psicopedagogia no es realitza una prova final.
Entrevistador: Pots explicar en que consisteixen les activitats d’avaluació continuada?
Entrevistat: Si, l’assignatura consta de quatre activitats que s’ha de realitzar al llarg del semestre. A la primera activitat sense mirar res dels apunts tenien que respondre a unes preguntes i realitzar un mapa conceptual sobre les relacions que pensaven que existien entre societat, educació, tecnologia i ciència.
La segona activitat teníem que realitzar un debat defensant una postura en funció del rol assignat pel consultor. A més el debat tenia que seguir l’estructura d’argumentació de Toulmin, que va resultar molt interessant i considero que es deuria d’haver explicat més aviat en la llicenciatura.
La tercera activitat es tenia que elaborar un informe sobre els conceptes treballats i un nou mapa conceptual, a més de comparar-lo amb el que havien realitzat a la primera activitat.
La quarta i última activitat, consisteix en realitzar un projecte significatiu a un context real, es a dir em de realitzar un treball significatiu amb un alumne o grup d’alumnes i que puguin construir els sues conceptes i relacions utilitzant les TIC com a eina mediadora. Aquest procés s’ha de documentar i realitzar un mapa conceptual sobre els aprenentatges que aconseguiran l’alumnat.
Per finalitzar hi ha una activitat que està dintre de la quarta i que consisteix en realitzar dos casos segons l’aprenentatge basat en casos o històries
Entrevistador: Quan de temps disposeu per a realitzar les activitats d’avaluació continuada?
Entrevistat: Les activitats tenen un temps determinat per a realitzar-les i depèn dels objectius de l’activitat el temps que dura. L’inici i la durada de cada activitat està molt bé explicat al calendari de l’assignatura, a més et facilita unes dates per orientar-te amb l’elaboració de les activitats.
Entrevistador: Te ha suposat un esforç seguir l’avaluació continuada de l’assignatura?
Entrevistat: La veritat que és una assignatura on es treballen conceptes nous i has de dedicar molt de temps per a poder seguir l’avaluació continua, per la qual cosa se ha de realitzar un seguiment continuo de l’assignatura al llarg de tot el semestre, considero que no es pot deixar tota la feina per  l’últim moment, però a la vegada està molt bé estructurada i s’aprèn molt si ets capaç de administrar-te el temps de forma correcta. Encara que no crec que suposi un esforç, ja que esforç té una connotació negativa quan fas alguna cosa que no vols fer o no t’agrada fer, jo personalment he gaudit amb aquesta assignatura
Entrevistador: Quina activitat ha estat la més útil per tu?
Entrevistat: Totes les activitats han estat molt útils, però si que és veritat que l’activitat quatre he gaudit molt fent-la i crec que he aprés moltes coses que aplicaré al llarg de la meva carrera professional.
Entrevistador: Quina activitat o part d’una activitat ha estat la més difícil per a tu?
Entrevistat: Pel temps dedicat ha estat l’activitat quatre, però per dificultat ha estat l’activitat 3, ja que per a realitzar el mapa conceptual amb el cmap tools vaig tenir que dedicar molt de temps, perquè és una eina que desconeixia totalment, a més una vegada elaborat el mapa em va costar moltíssim compartir-lo amb la resta dels companys/es per a que els pogueren realitzar les seves aportacions.
Entrevistador: Has utilitzat el fòrum de l’assignatura?
Entrevistat: Si, a més el considero molt interessant i ha estat molt actiu durant tot el semestres, gràcies al fòrum he pogut consultar dubtes que tenia o he pogut veure la resposta d’algun company a un altre que m’ha servit a mi també. A més he intentat participar resolen dubtes als companys quan pensava que podia ser d’utilitat.
Entrevistador: Per finalitzar aquesta entrevista, que recomanaries als futurs estudiants d’aquesta assignatura?
Entrevistat: Que la facin amb molt d’interès i il·lusió, a més d’intentar anar al dia en totes les activitats plantejades, ja que al final de l’assignatura es donaran compte de l’aprenentatge aconseguit i que en el meu cas ha estat molt. També els diria que s’obliden de la gran quantitat de feina que s’ha de fer i que no pensen en la relació crèdits / temps dedicat, perquè l’únic que passarà es que no facin a feina correctament i és una assignatura que val la pena realitzar.





domingo, 4 de enero de 2015

Activitat 4

Aquí os deixe el meu informe de l'activitat 4
 Si voleu veure l'informe complert click a la imatge
http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria

Licencia Creative Commons
Projecte: aprenentatge significatiu bàsquet por Iván Ortiz se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0 Internacional.
Basada en una obra en http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://es.slideshare.net/ivanortizvera/ortiz-vera-ivanactivitat4memoria.

Activitat 4: Documentació gràfica

Aquí os deixe una mostra documental del que hem realitzat durant el projecte Volem jugar al basquet, espero que vos agrade:



jueves, 18 de diciembre de 2014

Activitat 4: Mapa Conceptual


Activitat 4: Disseny

a.     Títol de l’activitat
Volem jugar a bàsquet

b.     Descripció dels agents personals
Aprenents: alumnat de 6è de primària, la classe està formada per 17 alumnes entre nois i noies.
Mediador: Iván Ortiz (mestre de E.F. i psicopedagog)
Tecnologia mediadora: l’activitat es durà a terme a l’aula d’informàtica amb els ordinadors, utilitzant els diferents buscadors (google, yahoo i bing) i la creació amb l’ajuda del mediador d’una wiki a wikispaces. A més s’utilitzarà el projector per fer una exposició del treball.

c.     Descripció del problema de partença,
Aquest projecte escollit pels alumnes te la finalitat d’iniciar-se a la pràctica esportiva del basquet, però com tot esport comporta uns aprenentatges.
Aquest aprenentatges estan lligats a unes accions tècniques i al coneixement d’unes regles prefixades (per una entitat que s’encarrega de regular-les) i conegudes per totes les persones que practiquen aquest esport.
Per realitzar aquest projecte ens recolzarem en les TIC’s, ja que ens permet accedir a la informació d’una forma ràpida. També ens interessa que l’alumnat sigui conscient de l’ús de la tecnologia per a buscar informació de qualsevol indole, en aquest cas E.F. i concretament el bàsquet.
Segons la estructuració de Jonassen, l’estructura del problema clara, ben estructurat i d’un objectiu concret proposat pels aprenents

d.     Manera com sorgeix o com es planteja el problema
A les sessions d’E.F. de cicle superior es comença a realitzar iniciació esportiva, que consisteix en introduir un esport durant un temps a l’escola. Per la qual cosa els alumnes al principi de curs omplin una fitxa dels diferents esport que voldrien fer a l’escola i que no practiquen fora de l’escola com activitats extraescolars. Un d’aquests esports va ser el bàsquet. Els alumnes van decidir que volien començar a realitzar aquest esport en les sessions esportives. Pot ser que el problema de jugar al bàsquet no sorgeixi a les seves vides quotidianes, però si indirectament la importància de l’activitat física, i per tant conscienciar als alumnes dels beneficis que suposa l’esport, i més en l’actualitat amb el “sedentarisme tecnològic”.
Per es donin compte de la importància de la tècnica fonamental del bàsquet i les seves regles bàsiques, el primer dia a la sessió d’E.F. els deixaré jugar sense donar cap tipus d’explicació, només els deixaré una pilota i començaren a jugar un “partit”.

e.     Context de l’activitat.
Aquest projecte és durà a terme a una escola pública de Catalunya, concretament a una escola de la ciutat de l’Hospitalet. Aquest projecte es treballarà a les sessions d’E.F. amb els alumnes de 6è de primària.
L’escola està a un barri de alt grau d’exclusió social, molts dels alumnes són immigrants i gaire bé totes les famílies són de nivell socio-econòmic mig/baix.
Aquest projecte es realitzarà a l’aula d’informàtica, l’aula ordinària i a la pista poliesportiva.

f.     Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents
Aquest grup de 6è és molt heterogeni, hi ha molta diferència entre els diferents alumnes.
És un grup poc cohesionat, ja que hi ha diferents grups entre ells, però normalment no sorgeixen conflictes entre els diferents grups. En general és una classe que es mostra poc motivada de cara als aprenentatges, encara que molts alumnes tenen bones actituds cognitives. A nivell físic comencen la pubertat, on aquest canvi es veu molt més accentuat en les nois.
L’alumnat de 6è està en el canvi entre l’estadi d’operacions concretes i l’estadi de les operacions formals, teoria desenvolupada per Piaget, per la qual cosa el seu egocentrisme va disminuint i es poden treballar millor les activitats col·laboratives. Comences a desenvolupar un pensament abstracte del món, que les permet imaginar-se coses que mai amb vist amb major claredat.
A més aquesta estadi d’operacions concretes els infants comencen a introduir regles als jocs, per això és el període adequat per fer la introducció als esports, ja que els esports són jocs altament reglats. 

g.     Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.
Segons el D142/2007 a l’etapa d’educació primària s’han de treballar les competències bàsiques. L’àrea d’E.F. no està relacionada directament amb ninguna competència bàsica, però durant els transcurs d’aquest projecte es treballaran les competències:
-         Competència comunicativa lingüística i audiovisual: es treballarà la comprensió de la informació que ens arribarà des dels diferents mitjans (visual i auditiu) i expressar-la correctament.
-         Tractament de la informació i competència digital: es treballarà la recerca d’informació a través de l’ordinador i seleccionar la informació valida i que ens permetrà crear uns aprenentatges.
-         Competència matemàtica: es treballarà indirectament les distàncies i les mesures.
-         Aprendre a aprendre: es permetrà adquirir coneixements conceptuals, però també procedimentals de com buscar informació i que ens serviran al llarg dels futurs aprenentatges
-         Autonomia i iniciativa personal: es treballarà la gestió dels recursos temps i organització.
-         Competència coneixement i interacció amb el món físic: ja que aquest projecte es desenvolupa dintre d’un espai físic com es l’escola i les diferents instal·lacions escolars.
-         Competència social i ciutadana: aquesta competència és una de les més vinculades a l’E.F. ja que es veuen reflectits les relacions socials i les interaccions entre els diferents membres de la classe. Per tant es permetrà treballar el companyerisme, la solidaritat, el treball col·laboratiu.

h.     Continguts.
Conceptuals:
-         Tècnica bàsica del bàsquet
-         Regles bàsiques del bàsquet
-         El cos
-         Cercar informació
Procedimentals:
-         aplicació de la tècnica bàsica del basquet
-         aplicació de les regles
-         utilització adequada dels mitjans informàtics.
-         Utilització del seu cos davant de les diferents accions del bàsquet
Actitudinals:
-         Participació i interès per l’activitat.
-         Respecte de les instal·lacions i materials escolar
-         Respectes de les regles del bàsquet
-         Respecte a les demés persones i les seves dificultats

i.     Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions
-         Escollir l’esport
-         Jugar un partit de bàsquet
-         Parlar sobre les situacions que s’han donat, la necessitat de saber les regles, d’usar una tècnica correcta
-         Planificació de les activitats a realitzar cada parella de treball
-         Recerca d’informació i selecció de la informació corresponent
-         Anàlisi de la informació i elaboració de l’apartat de treball.
-         Exposició teòrica a la resta dels companys de les diferents parts del treball
-         Exposició practica dels exercicis tècnics elaborats amb l’ajuda del mestre (si cal)
-         Revisió dels conceptes treballats i creació de la wiki
-         Exercicis i jocs variats de bàsquet al pati
-         Partit de bàsquet

j.     Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura
El projecte està basat en el principi d’aprenentatge significatiu, aquest aprenentatges proposats per David Ausubel, on el docent crea un entorn d’aprenentatge on l’alumnat entenc el que està aprenent. A més aquests aprenentatges adquirits han de servir per a les noves situacions d’aprenentatge que es donen al llarg de la vida de l’alumnat.
Per altra banda el projecte també es basarà en l’aprenentatge constructivista, que considera l’aprenentatge com un procés de construcció interna, es a dir una reorganització d’estructures cognitives internes preexistents que es van modificant amb els nous aprenentatges adquirits. L’aprenentatge constructiu necessita que el docent sigui un guia del procés d’aprenentatge i no assumeixi el rol d’expert.
Per la qual per a desenvolupar el projecte, es fa necessari els principis de l’aprenentatge col·laboratiu proposat per Lucero que són: interdependència del grup, interacció, contribució individual i habilitats personals i de grup
Per aquestes raons el treball per projectes està en consonància amb els aprenentatges significatius, constructiu i col·laboratiu.
Per finalitzar també haurem de tenir en compte la solució de problemes proposada por Jonassen, que en dius que trobar la solució a un problema es descobrir el que desconeixem

k.     Procediments i criteris d’avaluació.
Per realitzar l’avaluació en basaré al D142/2007
La segona i tercera activitat, són activitats d’avaluació inicial, ja que els alumnes demostres els seus coneixements de l’esport triat i les seves aptituds per realitzar l’esport escollit.
Avaluació dels aprenentatges:
-         Observació directa de les activitats de recerca a l’aula
-         Observació durant el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge
-         Observació de la activitat final. Partit de bàsquet
Avaluació del projecte:
-         els alumnes:hauran d’omplir un full d’avaluació del projecte.
-         El mestre: omplirà el mateix full d’avaluació

l.     Previsió de temporització
Per a realitzar aquest projecte s’ha calculat una durada de 10 sessions.
Es realitzaran dos sessions setmanals d’una hora cadascuna. 


domingo, 9 de noviembre de 2014

Activitat 3: Informe de síntesi i mapa conceptual

1. Introducció

Aquest informe tracta sobre la visió que a partir dels coneixements adquirits durant el procés de desenvolupament de l’assignatura de noves tecnologies de la informació, he creat sobre les relacions que hi ha establertes entre ciència, tecnologia, societat i educació. I com, aquestes relacions entre conceptes han evolucionat al llarg d’aquest temps.
Per a desenvolupar aquest informe, sobre les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació, ha estat necessari: en primer lloc, examinar els materials per l’elaboració de l’activitat 2 (debat CTS i aprenentatge); en segon lloc, els productes d’aquesta activitat, debat CTS i la síntesi d’autoavaluació; i per finalitzar, analitzar els conceptes que vaig treballar a l’activitat 1(autoavaluació inicial), sobre tot, el mapa conceptual[1] elaborat sense consultar cap informació, únicament amb els coneixement previs que disposava abans de realitzar aquesta assignatura.

2. Mapes conceptuals






 2.3 Comparació mapes conceptuals

Una vegada visualitzat els mapes conceptuals, es pot realitzar un anàlisis comparatiu entre els dos mapes creats. Al realitzar la comparació, es veuen els conceptes principals fàcilment (societat, tecnologia, ciència i educació) ja que en tots dos casos estan a la part central del mapa, degut a la seva importància.

Així les diferències més significatives són:
1) Ensenyament, al M.C.F., és una part molt important, passa a ser el centre d’aquest. Ja que al voltant d’aquest concepte gira tot el mapa, ja sigui de forma directa o indirecta. A diferència del M.C.I, que tenia un paper secundari.
2) Educació, al M.C.F, no està relacionada amb cap concepte clau, però la seva relació amb el concepte ensenyament, fa que tingui un paper rellevant dintre del mapa. A diferència del M.C.I, que només es relacionava amb societat i ciència, i eren aquest dos conceptes qui modificaven el concepte d’educació.
3) Tecnologia, al M.C.I, només tenia relacions amb societat i ciència, però a més aquestes relacions eren unidireccionals, ja que tecnologia modificava a la societat, i era una part de la ciència. Al M.C.F, tecnologia té una relació bidireccional amb els dos conceptes, a més d’estar relacionada amb el concepte educació a través del concepte coneixement. 
4) Ciència, al M.C.I estava relacionat amb tecnologia i educació amb relacionsunidireccionals, així s’entenia la tecnologia era una part de la ciència i l’educació canviava en funció de la ciència. A més de no tenir cap relació amb el concepte societat. Al M.C.F, el concepte ciència té relacions bidireccionals amb els conceptes tecnologia i societat, a més d’estar relacionat indirectament amb el concepte educació a través del concepte coneixement.
5) Societat, al M.C.I , es relaciona amb la tecnologia i amb educació de forma unidireccional, i s’entén que una modificació tecnològica afectaria a la societat, però la societat mai afectaria a la tecnologia. El mateix la relació amb educació, la societat modifica la educació, però la educació mai afectaria a la societat. Per contra, al M.C.F. el concepte societat afecta a tecnologia i ciència amb relacions bidireccionals, per la qual cosa, qualsevol modificació alteraria als altres. També es relaciona amb educació de forma indirecta a través de coneixement.
6) Dos conceptes importants per a la pràctica educativa, com són ensenyar i aprendre també tenen més importància en el M.C.F, ja que ara tot procés generat es converteix en coneixement, i aquest coneixement pot alterar la resta dels components del mapa conceptual, a diferència del M.C.I, que només afectava al concepte cultura, i per tant, no hi havia cap tipus de incidència sobre la resta dels conceptes, es a dir, no existia més interaccions i es quedava en la simple adquisició o transmissió de cultura.
Per concloure aquest apartat, s’ha de destacar la importància que rep el concepte de coneixement, ja que qualsevol modificació que es doni en la resta de conceptes principals (ciència, tecnologia, societat o educació) passarà pel concepte coneixement, i per tant repercutirà sobre la resta de conceptes, perquè els conceptes no són entitats aïllades sense relació.

3. Relació entre C-T-S-E (ciència, tecnologia, societat i educació).

Al llarg de l’apart 2.1 i 2.2 es pot veure l’evolució que han sofert les idees que presentava al voltant dels conceptes (ciència, tecnologia, societat i educació) a més de les relacions que s’establien entre ells. A més al punt 2.3 es pot veure gràficament les principals diferències, amb les seves corresponents explicacions, d’aquesta evolució conceptual que he adquirit durant aquesta assignatura. Per la qual cosa, aquest punt tractarà d’explicar i fonamentar els canvis conceptuals que han fet possible la transformació del M.C.I al M.C.F.
Així, és inevitable dir que tots els conceptes estan relacionats entre ells directament, perquè qualsevol alteració d’un dels conceptes no pot passar desapercebuda pels altres, i irremediablement, aquest canvi farà que els altres conceptes també siguin alterats en major o menor mesura, ja que existeix una interrelació entre tots ells.
Per altra banda, també hi ha que destacar les relacions indirectes que s’estableixen entre tots els conceptes a través del concepte coneixement, i és el que li dona sentit a la pràctica educativa, ja que els coneixements que es poden aprendre i que els professionals de l’educació amb de vetllar per a que es puguin ensenyar, es crearà en més coneixement i per la qual cosa es veuran alterats els altres conceptes (ciència, tecnologia i societat).
En primer lloc, no es pot entendre la relació de ciència i tecnologia per separat, ja que la ciència es recolza amb la tecnologia i a l’inrevés, sent quasi impossible discernir quina arriba abans, perquè per a que progressi la ciència, és necessari les tècniques elaborades per la tecnologia, però per a crear els la tecnologia és necessari recolzar-se en les teories elaborades per la ciència, d’aquesta manera es podria comparar amb un dit castellà: “que fue antes el huevo o la gallina”. Es fa molt difícil arribar a la conclusió de que es dona primer, encara que és veritat i segons Price (1963), els grans canvis poden ser deguts a ments inspirades (com poden ser els grans genis de la humanitat). Però aquestes persones són essers excepcionals i no marquen la realitat entre les relacions que s’estableixen entre ciència i tecnologia. Per la qual cosa,  “... la relació entre ciència i tecnologia és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.” (Domènech i Tirado, 2002).
En segon lloc, la relació que s’estableix entre la ciència i la societat, es també molt complexa, ja que la ciència es analitzada per la societat i aquesta va sofrint canvis i evolucionant, però la ciència també s’encarrega d’analitzar les societats i les relacions que s’estableixen entre les diferents societats, ja sigui en marcs temporals o marcs espacials.  Ja que la ciència no es pot analitzar abans o després de fer-la, sinó que és un procés que es va analitzant  per la societat en paral·lel al seu desenvolupament, però la societat també es analitzada contínuament per la ciència, ja sigui en la nostra època i comparant amb altes societats de diferents llocs del planeta, com la comparació de les societats que han hagut al llarg del temps. Per la qual cosa no te sentint esperar a analitzar la societat al finalitzar, perquè l’ésser humà es social per naturalesa, sent impossible analitzar-la una vegada terminada. Per tant, queda reflectit que es un procés contextual el qual la ciència no pot sobreviure sense la societat, però la societat tampoc es pot entendre sense els avanços de la ciència. Així s’ha de tenir en compte que cal segons Pickering (1992) “el  coneixement  científic  s'ha  d'entendre  com  un  producte  social  i, es defensa un enfocament decididament empíric i naturalista, allunyat de l'especulació filosòfica”.
En tercer lloc, la relació entre societat i tecnologia, també és presenta complexa, ja que la tecnologia per a consolidar-se depèn de la societat, perquè serà aquesta qui la utilitza, però la societat, moltes vegades canvia en funció de les noves tecnologies que li siguin facilitadores per la seva vida. Per la qual cosa, la societat no pot donar l’esquena als avanços tecnològics, però la tecnologia ha de tenir en compte el context social on serà utilitzada per a poder mantenir-se i consolidar-se en el temps, ja que sinó es tenen en compte, el més possible es que no es consoliden. Per això “s’ofereix la idea que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta. En conseqüència, no s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta”. (Domènech i Tirado, 2002). Així es pot arribar a la conclusió de que la no sorgeix en un buit social, però la societat també busca mitjans tecnològics per afavorir la seva existència. Per tant, “tota cultura es veu obligada a negociar amb la tecnologia; que ho faci amb intel·ligència o no és una altra qüestió.” (N. Postman, 1994).
Fins aquest moment, he parlat de les relacions que tenen els principals conceptes entre si, però el concepte clau del meu M.C.F. és el concepte Coneixement. El coneixement és la capacitat de les persones en adquirir saberes. Aleshores, aquest concepte es nutreix dels tres conceptes analitzats fins al moment, sent tots una part bàsica i essencial en aquest procés d’adquirir coneixement. Però, i és aquí on entra amb força el concepte d’educació, l’educació compleix un paper fonamental en tot aquest procés de crear coneixement, ja que si és veritat que els coneixements poden canviar la forma de l’educació, a partir de noves metodologies, tècniques d’estudi, nous papers dels docents, ..., l’educació es fonamental per a crear el coneixement. Per tant, educació afecta al concepte coneixement a traves dels procés d’ensenyar o aprendre, que a la seva vegada, el concepte coneixement afectarà a la resta dels conceptes (tecnologia, ciència, societat i educació).
Un exemple de tot el procés de canvi que és dóna en aquest nou model de mapa conceptual, seria la presència de les TIC. Les TIC es poden considerar una creació de la tecnologia a través dels processos d’assaig error i dels sabers teòrics generats per la ciència, creats dintre d’una societat que ha anat analitzant aquest procés i acceptant-ho en la mesura que li resultava útil i interessant. A la mateixa vegada, tot això generava coneixement, que a la seva vegada anava canviant la forma de l’educació, amb la inclusió d’aquest mitjans a les escoles. Però aquest procés de educació tecnològica ha servit per a crear més coneixement i a la seva vegada ampliar el camp de les TIC.
Un punt de vista en aquesta línia, és el aportat per Gates (1995), “la influència de les TIC tindrà diferents repercussions en la societat: un accés a la informació il·limitada per part de tots i en qualsevol moment, una individualització de les accions formatives mitjançant la utilització de multimèdia i programes d’autor, l’extensió i divulgació del coneixement i la investigació entre els docents i els investigadors, la possibilitat que els docents tindran de superar la metodologia expositiva per a centrar-se en la resolució de problemes, una major participació-col·laboració del medi escolar com una comunitat educativa envoltant, i una auto i hétero informació dels professors amb una perspectiva de formació permanent, mitjançant consulta a xarxes de formació.
A més aquest canvi en l’educació, ens oferirà una diversitat educativa molt gran i variada, facilitant el procés de coneixement, perquè ens permet comunicar-nos, de forma individual o col·lectiva, sincrònica (en el mateix temps) o asincrònica (en temps diferent), i indiferència del lloc on es trobin els agents educatius. Per la qual cosa es permet oferir una elecció personal i individual al respecte de quan, com, a quin ritme i on estudiar. Encara que hem de tenir en compte que aquest procés comportat el mateix temps de planificació i acció educativa, sinó més, per part dels professionals que es dediquen a l’educació.
En conseqüència, si entenem l’educació, com segons Cabero (2014) “sociocultural, que posseeix les característiques bàsiques d’obert, tancat i comunicacional”. Es necessari adaptar-nos als nous mitjans (formador, continguts, objectius, etc). En definitiva, si volem realitzar una acció formativa no n’hi ha prou amb produir materials i posar-los a la seva disposició, també haurem de reflexionar sobre altres mesures: quin nivell formatiu tenen per a interaccionar amb les TIC?, quin tipus de disseny haurem d’utilitzar segons les característiques del grup?, on es portarà a terme l’acció formativa?, etc.
Ja que com he explicat al llarg d’aquest punt, tot canvi que es produeixi al concepte coneixement, repercutirà inevitablement a la resta dels conceptes del mapa conceptual, alterant-los i modificant-los.


  • Cabero, J. (2014). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC
  • Domènech,  M i Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia  i  societat:  nous  interrogants  per  a  la  psicologia. Barcelona: UOC
  • Jonassen, D. (2014). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: UOC




[1]Imatge del punt 2.1 d’aquest informe.